La nostra vida vertical de Yannick Garcia* per/por Maria Notó

L’altra Editorial

144 pg.

12/3/ 2014

Yannick Garcia (Amposta, 1979) és l’escriptor De dalt i de baix (2003, edicions 62) amb el qual va rebre el Premi de Poesia Gabriel Ferrater. A més a més d’haver estat publicat en reculls antològics i revistes, és autor de Barbamecs (2011, Cossetània), pel qual va obtenir el Premi de Narrativa de l’Ametlla de Mar, i traductor de diversos assajos i novel·les.

Amb la seva darrera obra, La nostra vida vertical, també guardonada (en aquest cas amb el Premi Documenta), Garcia ens proposa una sèrie de viatges per a lectors poc conformistes. Es tracta d’un llibre de deu contes, situats en llocs tan diferents com Groenlàndia, Brasil o Japó, per posar uns quants exemples. I, de la mateixa manera que recorrem la geografia, també viatgem a través del temps. Això permet que ens trobem amb històries de tarannà molt divers i endinsar-nos en tota mena de sentiments i sensacions, propis dels personatges que les poblen. Cada conte aporta doncs una imatge complexa d’algun aspecte que ens caracteritza com a humans, un retrat que juntament amb els altres aconsegueix la conformació d’un llibre de contes molt ben acabat perquè, tot i no ser històries amb una relació aparent, és una al costat de l’altra que ens donen visions de les possibilitats de relació de l’individu amb el seu món.

Tot i que no totes les narracions són igualment reeixides, el tractament dels personatges i les seves peripècies mai cauen en el tòpic ni en la superficialitat. Destaca, entre d’altres, “Ara tancaria els ulls als peus d’aquells arbrets”, una història que malgrat ser tendra i dolça arriba a ser profundament dolorosa i trista, el relat sobre un home gran que després d’haver viscut grans penúries intenta rescatar la bellesa en allò que l’envolta, des de les petites discussions quotidianes fins a la intel·ligència del seu nét.

Cada relat ressalta per la seva originalitat, on l’humor i el surrealisme són concorreguts amb certa freqüència. Però el llenguatge també es defineix per la novetat, que apareix de formes tan variables com ara en dialectalismes, neologismes, o fins i tot repeticions forçades com en el cas de “Interludi: Ullpartit té un dilema”, un conte teixit només amb preguntes.

La nostra vida vertical és un recorregut per la vida, per diferents exemples del que anem fent abans d’estirar-nos de forma horitzontal a l’ombra d’un baladre, abans de “tancar els ulls als peus d’aquells arbrets”.

- – -

Yannick Garcia (Amposta, 1979) es el escritor de De dalt i de baix (2003, edicions 62) con el cual recibió el Premio de Poesía Gabriel Ferrater. Además de haber sido publicado en compilaciones antológicas y revistas, es autor de Barbamecs (2011, Cossetània), con el que obtuvo el Premio de Narrativa de la Ametlla de Mar, y traductor de diversos ensayos y novelas.

Con su última obra, La nostra vida vertical, también galardonada (en este caso con el Premio Documenta), Garcia nos propone una serie de viajes para lectores poco conformistas. Se trata de un libro de diez cuentos, situados en lugares tan diferentes como Groenlandia, Brasil o Japón, por poner algunos ejemplos. Y, de la misma forma que recorremos la geografía, también viajamos a través del tiempo. Esto permite que nos encontremos con historias de carácter muy diverso y adentrarnos en toda clase de sentimientos y sensaciones, propios de los personajes que los habitan.
Cada cuento aporta una imagen compleja de algún aspecto que nos caracteriza como humanos, un retrato que juntamente con los otros consigue la conformación de un libro de cuentos muy bien acabado porque, aunque no son historias con una relación aparente, es una al lado de la otra que nos dan visiones de las posibilidades de relación del individuo con su mundo.

A pesar de que no todas las narraciones están igualmente logradas, el tratamiento de los personajes y de sus peripecias nunca caen en el tópico ni en la superficialidad. Destaca, entre otros, “Ara tancaria els ulls als peus d’aquells arbrets”, una historia que aunque es tierna y dulce llega a ser profundamente dolorosa y triste, el relato sobre un hombre mayor que después de haber pasado grandes penurias intenta rescatar la belleza en lo que lo rodea, desde las pequeñas discusiones cotidianas hasta la inteligencia de su nieto.

Cada relato resalta por su originalidad, donde el humor y el surrealismo son concurridos con cierta frecuencia. Pero el lenguaje se define por la novedad, que aparece de formas tan variables como pueden ser dialectalismos, neologismos, o hasta en repeticiones forzadas como es el caso de “Interludi: Ullpartit té un dilema”, un cuento tejido sólo con preguntas.

La nostra vida vertical es un recorrido por la vida, por diferentes ejemplos de lo que vamos haciendo antes de tumbarnos de forma horizontal a la sombra de una adelfa, antes de “cerrar los ojos a los pies de esos árboles”.

*Text publicat anteriorment a “Què llegim” de la llibreria Jaimes / Texto publicado anteriormente en “Què llegim” de la librería Jaimes

Submit your comment

Please enter your name

Your name is required

Please enter a valid email address

An email address is required

Please enter your message

Acrocorinto © 2017 All Rights Reserved

http://acrocorinto.com/wp-content/uploads/2011/12/acrocorinto3.jpg

Designed by WPSHOWER

Powered by WordPress